Quarta xerrada

Origen i evolució de la vida: casual o inevitable?

Divendres 30 de maig a les 20h a Can Mas Bagà
a càrrec Sònia Casillas, biòloga i jove investigador de la UAB

És a la Biosfera, aquesta minúscula pel·lícula de la superfície terrestre, que no és res comparat amb la immensitat de l’Univers, on es troben les entitats més fascinants que coneixem: els éssers vius, la vida. Es creu fa uns 3.850 milions d’anys van aparèixer les primeres cèl·lules vives al nostre planeta, dotades d’una informació genètica capaç de copiar-se i transmetre’s a les següents generacions. És a partir d’aquest moment que s’inicia un procés històric de transformació d’unes espècies en d’altres de descendents, i que al llarg de milers de milions d’anys ha actuat per a donar lloc a tota la diversitat d’espècies que en algun moment o altre hem poblat la Terra: és l’evolució biològica. En aquesta xerrada veurem com funciona l’evolució biològica, farem un recorregut al llarg de la història de la vida i acabarem formulant-nos algunes preguntes a les que encara no tenim resposta: quantes espècies s’han creat durant l’evolució de la vida? Hi ha límit a la biodiversitat? Qui dirigeix la biodiversitat? Si tornéssim a repetir la història de la vida, arribaríem al mateix punt on som ara?

Presentacions i documents

En aquesta secció anirem penjant les presentacions i altres documents que us poden ser d'utilitat per acabar de comprendre millor el contingut de les xerrades. També podeu accedir a tots els documents a la vegada a través de l'adreça http://www.esnips.com/web/cienciaddicciosStuff.

Per a poder visualitzar els documents haureu de registrar-vos a eSnips. Si teniu qualsevol qüestió de com fer-ho, només cal que la formuleu en forma de comentari en aquest mateix post.

Quan i on? Espai i temps a l'univers

• Diapositives de la xerrada en format PowerPoint.

El món subatòmic, atzar i determinisme

• Diapositives de la xerrada en els formats PowerPoint, opd (OpenOffice) i pdf.
• Vídeo de l'experiment de les dues escletxes.
  
• Article de divulgació científica (premi Joan Oró de divulgació) escrit per l'investigador de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) Lluís Massanes.

Tercera xerrada

Introducció, nus i desenllaç: La història de l'univers

Divendres 23 de maig a les 20h a Can Mas Bagà
a càrrec Javier Grande, físic i jove investigador de la UB

Segons les teories actuals, l'Univers té uns 13.700 milions d'anys. En aquest temps ha evolucionat des d'un estat molt simple fins a convertir-se en l'Univers ric i complex que ens envolta, un Univers ple d'estructures com ara planetes, estrelles, galàxies... Com van arribar a formar-se aquestes estructures? Què en sabem del nostre Univers i com ho sabem? En aquesta xerrada intentarem donar resposta a aquestes preguntes, tot introduint alguns dels conceptes claus de la Cosmologia moderna com ara l'expansió de l'Univers, la teoria del Big Bang, la teoria d'inflació o la matèria i energia fosques.

Segona xerrada

El món subatòmic, atzar i determinisme.

Divendres 16 de maig a les 21h a Can Mas Bagà
a càrrec de l'Arnau Riera, físic i jove investigador de la UB.

La concepció clàssica de la realitat, i la que segurament tots compartim, consisteix en un univers constituït per partícules que s'exerceixen unes forces entre elles. Aquest model va tenir un èxit sense precedents i va permetre explicar una multitud de fenòmens fins a principis del s. XX. No obstant, quan els físics van intentar aplicar-lo per a descriure els sistemes més petits (electrons, àtoms, ...), es van veure abocats al fracàs. Una nova física va haver de ser desenvolupada per tal d'explicar els nous experiments del món microscòpic. Aquesta rebria el nom de mecànica quàntica i canviaria completament la concepció de la natura que es tenia fins aleshores. Qüestions com: Quins són els límits del coneixement humà? La percepció que tenim del món influeix en aquest? Existeix el destí? Rebrien respostes diferents al que sempre s'havia pensat.

Primera xerrada

Quan i on? Espai i temps a l'univers

Divendres 9 de maig a les 20h a Can Mas Bagà
a càrrec de Joan Camps, físic i jove investigador de la UB

Tot el que passa té lloc en un punt de l'espai i en un instant en el temps. Així doncs, resulta difícil pensar sobre la realitat sense preguntar-se per la natura d'aquests dos elements omnipresents: l'espai i el temps. En aquesta xerrada veurem que les respostes que la física moderna dóna a aquestes preguntes no són sempre les que esperem... L'espai i el temps són part d'un mateix ens, els rellotges s'endarrereixen i en els forats negres el temps no passa.

Els cartells de cienciaddicció

Presentació de Cienciaddicció

Cienciaddicció és el títol del cicle de xerrades de divulgació científica que farem els mesos de maig i juny a la sala de conferències de Can Mas Bagà a Llinars del Vallès. És una aposta arriscada que neix amb l'objectiu d'acostar la ciència a la societat i fomentar-ne el seu esperit crític.

Cienciaddicció vol ser un conte que explica la successió d'esdeveniments des de l'inici de l'univers en el Big Bang, fins a l'aparició de la vida a la Terra, i més especialment, l'aparició de l'espècie humana i la seva consciència. Un conte explicat per aquesta humanitat que ha descobert la seva història com si la natura i l'univers es miressin a si mateixos en un mirall. Cienciaddicció vol tornar a posar dretes les clàssiques preguntes de la filosofia: d'on venim?, on anem?, quins són els límits de la ciència? on queden la moral i la ètica?

Per aconseguir-ho comptarem amb 5 xerrades que, d'una manera pedagògica, atractiva i divertida, ens portaran navegant per aquest mar del coneixement. Cadascuna serà consistent en sí mateixa, però alhora tindrà un paper clau dins del cicle global.

1. Quan i on? Espai i temps a l'univers (9 maig, 20h).
2. El món subatòmic, atzar i determinisme (16 maig, 21h).
   
3. Introducció, nus i desenllaç. La història de l'univers (23 maig, 20h).
4. L'origen de la vida. Casual o inevitable? (30 maig, 20h).
   
5. Fins a on arriben les respostes? Ciència i filosofia (6 juny, 20h).

Paral·lelament, aquest bloc serà un punt de trobada on tot està per fer i tot és possible. Aquí ens trobarem per fer comentaris de cada xerrada, s'hi penjaran les presentacions, es podran fer preguntes als ponents, hi haurà informació addicional, etc.

Així doncs, ara que ja coneixeu cienciaddicció, només falta que ella us conegui a vosaltres: veniu, entreu i participeu.

A les espatlles de gegants

Isaac Newton, segurament el científic més brillant de tots els temps, escrivia en els Principis matemàtics de filosofia natural,

"Si he vist més lluny, és perquè m'he enfilat a les espatlles de gegants".

Amb aquesta frase sintetitzava la importància que té pel desenvolupament del coneixement humà que aquest sigui compartit i circuli amb llibertat. Tota nova idea té als seus fonaments altres idees d'altres persones. Així es com es construeix el castell del coneixement, i així és com us volem convidar a entrar-hi. Benvinguts a cienciaddicció.

Eppur si muove

Confiant en la força de la veritat i la raó, Galileu l'any 1632 va desafiar el poder establert (en aquell temps l'església) amb un simple llibre, el Diàleg sobre els dos grans sistemes del Món. En ell, exposava un seguit d’arguments a favor de la teoria heliocèntrica que havia proposat Copèrnic uns anys abans.

La resposta del dogmatisme més ranci va ser contundent. Galileu va haver de retractar-se sota amenaça de mort, la seva obra va ser prohibida i se li va aplicar presó de per vida en el castell d’Acetri.

En la part final de la seva declaració davant del tribunal de la Santa Inquisició, es diu que Galileu va arriscar-se a murmurar les paraules

"Eppur si muove" (però es mou),

referint-se al moviment de la Terra al voltant del sol. No se sap si el tribunal les va arribar a sentir, o si simplement les va ignorar, però finalment Galileu no va arribar a morir a la foguera.

Aquest exemple ens mostra un camí de valentia per expressar el que pensem encara que sigui diferent del que pensa la majoria, ens ensenya el fonamentar el coneixement en la raó i no en el prejudici. Des de cienciaddicció volem reivindicar una mirada crítica al món, una mirada que veu el que va bé, però també allò que es pot millorar i dóna fórmules per a fer-ho. Volem promocionar paraules com dubte, argument i debat. Volem preguntar-nos el que no sabem i aprendre-ho. Volem, en definitiva, compartir aquest esperit crític de la ciència, perquè la ciència o és crítica o no és.

Eureka! Eureka!

Arquimedes és considerat per molts, el més gran científic de l’antiguitat. Diu la llegenda que un dia, quan prenia un bany, va adonar-se, com tantes altres vegades, que el seu cos pesava menys en l’aigua. Jugant a submergir-se com un nen que no ha perdut encara la curiositat i vol descobrir el món, i amb una intel·ligència ràpida i voraç, de seguida va deduir que la força ascendent que li donava lleugeresa no era res més que el volum d’aigua que desallotjava. Un sentiment de felicitat tan fort va recòrrer el seu cos que sortí d’un salt de la banyera, i completament nu com anava, va marxar a esbombar el seu nou descobriment pels carrers de Siracusa.

Eureka! Eureka! (Ho he trobat! Ho he trobat!),

cridava eufòric com un boig d’alegria. Acabava de néixer el principi d’Arquimedes.

Aquesta innocent anècdota, no és més que un exemple de com de feliç pot esdevenir l’ésser humà després d’un instant de lucidesa que el porta a la comprensió. La satisfacció de trobar resposta al misteri, de veure simple allò que era complex. Gaudir de la sonoritat d’unes paraules, de la bellesa d’una imatge, o de la simplicitat d’una explicació, són plaers que ens dóna el coneixement humà. En temps en que sembla que el valor de tot és únicament instrumental, us convidem a cienciaddiccio, amb l’objectiu de despertar la part inquieta de la nostra ment, reivindicar el valor intrínsec del coneixement i gaudir del plaer de comprendre.