Presentació de Cienciaddicció

Cienciaddicció és el títol del cicle de xerrades de divulgació científica que farem els mesos de maig i juny a la sala de conferències de Can Mas Bagà a Llinars del Vallès. És una aposta arriscada que neix amb l'objectiu d'acostar la ciència a la societat i fomentar-ne el seu esperit crític.

Cienciaddicció vol ser un conte que explica la successió d'esdeveniments des de l'inici de l'univers en el Big Bang, fins a l'aparició de la vida a la Terra, i més especialment, l'aparició de l'espècie humana i la seva consciència. Un conte explicat per aquesta humanitat que ha descobert la seva història com si la natura i l'univers es miressin a si mateixos en un mirall. Cienciaddicció vol tornar a posar dretes les clàssiques preguntes de la filosofia: d'on venim?, on anem?, quins són els límits de la ciència? on queden la moral i la ètica?

Per aconseguir-ho comptarem amb 5 xerrades que, d'una manera pedagògica, atractiva i divertida, ens portaran navegant per aquest mar del coneixement. Cadascuna serà consistent en sí mateixa, però alhora tindrà un paper clau dins del cicle global.

1. Quan i on? Espai i temps a l'univers (9 maig, 20h).
2. El món subatòmic, atzar i determinisme (16 maig, 21h).
   
3. Introducció, nus i desenllaç. La història de l'univers (23 maig, 20h).
4. L'origen de la vida. Casual o inevitable? (30 maig, 20h).
   
5. Fins a on arriben les respostes? Ciència i filosofia (6 juny, 20h).

Paral·lelament, aquest bloc serà un punt de trobada on tot està per fer i tot és possible. Aquí ens trobarem per fer comentaris de cada xerrada, s'hi penjaran les presentacions, es podran fer preguntes als ponents, hi haurà informació addicional, etc.

Així doncs, ara que ja coneixeu cienciaddicció, només falta que ella us conegui a vosaltres: veniu, entreu i participeu.

A les espatlles de gegants

Isaac Newton, segurament el científic més brillant de tots els temps, escrivia en els Principis matemàtics de filosofia natural,

"Si he vist més lluny, és perquè m'he enfilat a les espatlles de gegants".

Amb aquesta frase sintetitzava la importància que té pel desenvolupament del coneixement humà que aquest sigui compartit i circuli amb llibertat. Tota nova idea té als seus fonaments altres idees d'altres persones. Així es com es construeix el castell del coneixement, i així és com us volem convidar a entrar-hi. Benvinguts a cienciaddicció.

Eppur si muove

Confiant en la força de la veritat i la raó, Galileu l'any 1632 va desafiar el poder establert (en aquell temps l'església) amb un simple llibre, el Diàleg sobre els dos grans sistemes del Món. En ell, exposava un seguit d’arguments a favor de la teoria heliocèntrica que havia proposat Copèrnic uns anys abans.

La resposta del dogmatisme més ranci va ser contundent. Galileu va haver de retractar-se sota amenaça de mort, la seva obra va ser prohibida i se li va aplicar presó de per vida en el castell d’Acetri.

En la part final de la seva declaració davant del tribunal de la Santa Inquisició, es diu que Galileu va arriscar-se a murmurar les paraules

"Eppur si muove" (però es mou),

referint-se al moviment de la Terra al voltant del sol. No se sap si el tribunal les va arribar a sentir, o si simplement les va ignorar, però finalment Galileu no va arribar a morir a la foguera.

Aquest exemple ens mostra un camí de valentia per expressar el que pensem encara que sigui diferent del que pensa la majoria, ens ensenya el fonamentar el coneixement en la raó i no en el prejudici. Des de cienciaddicció volem reivindicar una mirada crítica al món, una mirada que veu el que va bé, però també allò que es pot millorar i dóna fórmules per a fer-ho. Volem promocionar paraules com dubte, argument i debat. Volem preguntar-nos el que no sabem i aprendre-ho. Volem, en definitiva, compartir aquest esperit crític de la ciència, perquè la ciència o és crítica o no és.

Eureka! Eureka!

Arquimedes és considerat per molts, el més gran científic de l’antiguitat. Diu la llegenda que un dia, quan prenia un bany, va adonar-se, com tantes altres vegades, que el seu cos pesava menys en l’aigua. Jugant a submergir-se com un nen que no ha perdut encara la curiositat i vol descobrir el món, i amb una intel·ligència ràpida i voraç, de seguida va deduir que la força ascendent que li donava lleugeresa no era res més que el volum d’aigua que desallotjava. Un sentiment de felicitat tan fort va recòrrer el seu cos que sortí d’un salt de la banyera, i completament nu com anava, va marxar a esbombar el seu nou descobriment pels carrers de Siracusa.

Eureka! Eureka! (Ho he trobat! Ho he trobat!),

cridava eufòric com un boig d’alegria. Acabava de néixer el principi d’Arquimedes.

Aquesta innocent anècdota, no és més que un exemple de com de feliç pot esdevenir l’ésser humà després d’un instant de lucidesa que el porta a la comprensió. La satisfacció de trobar resposta al misteri, de veure simple allò que era complex. Gaudir de la sonoritat d’unes paraules, de la bellesa d’una imatge, o de la simplicitat d’una explicació, són plaers que ens dóna el coneixement humà. En temps en que sembla que el valor de tot és únicament instrumental, us convidem a cienciaddiccio, amb l’objectiu de despertar la part inquieta de la nostra ment, reivindicar el valor intrínsec del coneixement i gaudir del plaer de comprendre.