divendres, 25 d’abril del 2008

Eureka! Eureka!

Arquimedes és considerat per molts, el més gran científic de l’antiguitat. Diu la llegenda que un dia, quan prenia un bany, va adonar-se, com tantes altres vegades, que el seu cos pesava menys en l’aigua. Jugant a submergir-se com un nen que no ha perdut encara la curiositat i vol descobrir el món, i amb una intel·ligència ràpida i voraç, de seguida va deduir que la força ascendent que li donava lleugeresa no era res més que el volum d’aigua que desallotjava. Un sentiment de felicitat tan fort va recòrrer el seu cos que sortí d’un salt de la banyera, i completament nu com anava, va marxar a esbombar el seu nou descobriment pels carrers de Siracusa.

Eureka! Eureka! (Ho he trobat! Ho he trobat!),

cridava eufòric com un boig d’alegria. Acabava de néixer el principi d’Arquimedes.

Aquesta innocent anècdota, no és més que un exemple de com de feliç pot esdevenir l’ésser humà després d’un instant de lucidesa que el porta a la comprensió. La satisfacció de trobar resposta al misteri, de veure simple allò que era complex. Gaudir de la sonoritat d’unes paraules, de la bellesa d’una imatge, o de la simplicitat d’una explicació, són plaers que ens dóna el coneixement humà. En temps en que sembla que el valor de tot és únicament instrumental, us convidem a cienciaddiccio, amb l’objectiu de despertar la part inquieta de la nostra ment, reivindicar el valor intrínsec del coneixement i gaudir del plaer de comprendre.